You are currently browsing the tag archive for the ‘material’ tag.

Finalment, després de mesos de pensar-nos-hi (i gràcies a la T), hem aconseguit fer paper casolà!

Què ens caldrà

  • Marc de fer paper de dues peces
  • Dos cossis, un d’ells prou gran per ficar-hi el marc pla
  • Aigua
  • Restes de paper: si les seleccionem (només paper blanc, d’algun color…) podrem obtenir resultats més nets
  • Batedora o altra forma de triturar el paper
  • Esponja
  • Draps de cotó: una mica més grans que el marc de paper
  • Pinces d’estendre (i un lloc on fer-ho)

Materials necessaris i el paper dins la batedora.

Com fer-ho

   Primerament, si no tenim un marc el podem construir nosaltres. En necessitarem dos d’iguals, i s’ha de tenir en compte que la mida de l’interior del marc serà el del paper resultant. Un dels dos marcs el deixarem tal qual, a l’altre li clavarem o graparem un tros de tela mosquitera, tan tensa com puguem.

    En segon lloc deixarem el paper en remull (en un cossi, pot, palangana…) la nit anterior perquè es vagi desfent.

   Tercer, triturarem el paper amb una batedora (de mà és millor, em penso, però nosaltres hem fet servir la de got i ha anat prou bé: recordeu-vos, però, de rentar-la bé després de fer-ho! Millor no pensar en la quantitat de productes tòxics que porten el paper i la tinta….) (Òptim seria tenir una batedora dedicada exclusivament a usos no culinaris).

Comencem a fer paper: posem la pasta al cossi i formem el full de paper

   En quart lloc, omplirem el cossi gran (aquell on hi cap el marc) amb mig pam o un pam d’aigua neta i hi barrejarem una quantitat mitjana de pasta de paper. La quantitat de paper dependrà de la grandària del marc, i en aquest punt haurem de fer proves per a veure quins són els millors resultats. Però pensem que no hem de ficar-hi tota la pasta de cop ni res per l’estil! Seran quantitats més aviat petites, pensem que farem els fulls de paper d’un en un.

*Si esperem molta estona, el paper s’assenta al fons: remenarem l’aigua abans de ficar-hi el marc perquè la màxima quantitat de paper es trobi en suspensió.

Cinquè, agafarem el marc que té la mosquitera, el posarem pla i amb la mosquitera a la part superior i hi col·locarem l’altre marc a sobre (vegeu les imatges 5 i 6), i agafant-los com si en fossin un de sol ho ficarem al cossi de costat i després el traurem mantenint-lo horitzontal i deixant-lo escórrer una mica.

Sis, enretirarem el marc que hi ha sobre i li donarem la volta a sobre d’un dels draps, que ja teníem preparats a sobre la taula, de manera que la part on hi ha el full de paper i la mosquitera toquin directament el drap.

Posem el full sobre el drap i en treiem l'excès d'aigua

Setenament, farem tocs (sense fregar, que el paper es desfaria!) per la part de dins de la mosquitera amb l’esponja per anar-ne traient l’excés d’aigua. Repetirem durant un o dos minuts fins que deixem de treure’n quantitats considerables d’aigua.

El paper llest per estendre i estès

En vuitè lloc, aixecarem el marc i el paper hauria de quedar adherit al drap. Amb compte estendrem el drap per que s’assequi allà on ens vagi bé.

Nou, al cap d’algunes hores o al dia següent (en funció del clima i de l’època de l’any) el paper estarà sec i el podrem desenganxar del drap. Ajuntem tots els papers i premsem-los, per exemple amb diccionaris o algun llibre voluminós.

Altres consideracions

  • El paper obtingut no serà adequat per escriure-hi amb estris de tinta líquida com ara una ploma. Però va bé amb bolígraf i també per a altres manualitats…
  • En principi es pot barrejar alguna mena de cola a l’aigua del cossi gran per donar-li més consistència al paper, però encara no ho hem provat.
  • Si la mosquitera té els forats massa grans, aquests quedaran marcats en el paper.
  • Si triturem massa el paper, aquest serà massa fi i sortirà una cosa que seria difícil decidir si sembla més un tovalló o un mocador. (És el que ens va passar a nosaltres). (Com més el triturem més fi quedarà el paper).
  • Si fem massa pasta de paper (no podrem fer més fulls que draps i lloc per estendre tinguem ), la pasta que sobri es pot guardar dos o tres dies (diuen).

Ànims! És més fàcil del que sembla! Ja direu si ho heu provat…

(fotos de la T i de la Z, models C i T)

Anuncis

Tinc una preocupació. Bé, de fet en tinc unes quantes, però ara volia escriure sobre la meva preocupació pel que fa als plàstics. Fa anys i panys que si puc evito acceptar bosses quan vaig a comprar, com ja sabeu. Però a poc a poc tendeixo a buscar la forma de ser el màxim de coherent amb les meves idees, i això passa per tots els altres plàstics que ens envolten.

Residus de plàstic a la riba d'un llac

Residus de plàstic a la riba d’un llac

Perquè m’amoïna aquest assumpte? Bàsicament perquè molts dels usos que donem als plàstics em semblen innecessaris. Potser és còmode (per al fabricant, per al consumidor, per a qui?), però fer servir un material que seguirà al planeta quan nosaltres ja no hi siguem, si no és necessari, em sembla poc raonable.

Quan veig una persona de les que fiquen cada tipus de vegetal en una bossa de plàstic diferent i després tot plegat dins d’una altra em pregunto si són conscients del que això suposa o simplement tant els hi fa! Els sistemes de gestió d’escombraries són molt còmodes, però a quin preu? Out of sight, out of mind, diuen en anglès. Les nostres societats produeixen cada cop més i més escombraries, però en la nostra vida urbanita quotidiana això no vol dir res més que una visita extra als contenidors.

Què passa amb el plàstic després que el llencem a les escombraries? Especialment el plàstic d'”un sol ús”. Una (petita) part acaba reciclada*, però què passa amb la resta? En general, el plàstic és un material que es pot desintegrar fins a un cert punt, però no es degrada completament: es va fent miquetes que es quedaran durant segles en el medi ambient (encara que, amb sort, sigui en un abocador).

Jo per exemple visc a la meva llar actual des de fa uns 7 mesos i tot i que, en principi, no agafo mai bosses (ni tan sols les biodegradables de la botiga ecològica), em trobo que en tenim dues bosses senceres plenes i una altra bossa amb els paquets de plàstic de cereals, llavors, etc. A més, tenim tan poc rebuig del contenidor groc que el baixem menys d’un cop al mes! I fem esforços a comprar tot el que ens és possible sense envasos i a granel (tot i que aquesta  associació no m’ho recomana) o, com a mínim, en els paquets més grans que ens és possible (com ara aquí).

Si jo que m’hi esforço tant tinc uns resultats tan poc satisfactoris, què podem fer? És clar que menys plàstics és millor que molts plàstics, però estic descobrint que hi ha una altra opció: gens de plàstics. Hi ha gent que decideix viure sense plàstic, o amb el mínim possible, i tot i que ara mateix per a mi no és 100% viable – i moltes de les alternatives són molt més cares-, si que em sembla un ideal a seguir, si volem evitar que el planeta sigui tot sencer un abocador. Tenen aquesta campanya que es diu Refuse, i sembla una iniciativa prou bona per a donar a conèixer aquest problema.

Algunes idees:

  • No posar la verdura en bosses a la fruiteria. Si s’hi neguen, canviar de botiga. En aquest sentit van bé els establiments que pesen a la caixa o els mercats
  • Portar les pròpies bosses reutilitzables quan anem a comprar, i portar-ne sempre una per si de cas
  • Rebutjar els productes sobreembalats i buscar aquells que van sense embalatge, o bé el tenen de material reutilitzable, realment reciclable o biodegradable
  • No menjar xiclets (mm plàstic amb aromes, sona deliciós, i queda fantàstic decorant les voreres de la ciutat)
  • Fer servir contenidors de vidre o metall per a conservar els aliments
  • No prendre refrescos o aigua embotellada en plàstic, i tenir una ampolla de vidre o metall per quan som fora de casa

Què en penseu d’aquest tema? El coneixeu? Us preucupa? Teniu idees o suggerències?

» Més idees en aquesta guia d’una tal Beth Terry i en aquest article d’una tal Joana Diaz, per exemple.

» Més informació a la web de l’organització “Plastic Polution Coalition”, aquesta xerrada sobre què passa amb els plàstics de l’artista Dianna Cohen i a la pel·lícula Addicted to plastic, per exemple també.

* Hi ha qui opina que el plàstic no es pot reciclar del tot, és a dir, que d’una ampolla de plàstic no se’n pot fer una altra, sinó que se’n poden fer productes de menys valor. Hi ha empreses i investigacions en el sentit de millorar aquest procés, però jo no puc evitar pensar, no seria millor que no fos necessari?