You are currently browsing the category archive for the ‘Consum’ category.

Tinc una preocupació. Bé, de fet en tinc unes quantes, però ara volia escriure sobre la meva preocupació pel que fa als plàstics. Fa anys i panys que si puc evito acceptar bosses quan vaig a comprar, com ja sabeu. Però a poc a poc tendeixo a buscar la forma de ser el màxim de coherent amb les meves idees, i això passa per tots els altres plàstics que ens envolten.

Residus de plàstic a la riba d'un llac

Residus de plàstic a la riba d’un llac

Perquè m’amoïna aquest assumpte? Bàsicament perquè molts dels usos que donem als plàstics em semblen innecessaris. Potser és còmode (per al fabricant, per al consumidor, per a qui?), però fer servir un material que seguirà al planeta quan nosaltres ja no hi siguem, si no és necessari, em sembla poc raonable.

Quan veig una persona de les que fiquen cada tipus de vegetal en una bossa de plàstic diferent i després tot plegat dins d’una altra em pregunto si són conscients del que això suposa o simplement tant els hi fa! Els sistemes de gestió d’escombraries són molt còmodes, però a quin preu? Out of sight, out of mind, diuen en anglès. Les nostres societats produeixen cada cop més i més escombraries, però en la nostra vida urbanita quotidiana això no vol dir res més que una visita extra als contenidors.

Què passa amb el plàstic després que el llencem a les escombraries? Especialment el plàstic d'”un sol ús”. Una (petita) part acaba reciclada*, però què passa amb la resta? En general, el plàstic és un material que es pot desintegrar fins a un cert punt, però no es degrada completament: es va fent miquetes que es quedaran durant segles en el medi ambient (encara que, amb sort, sigui en un abocador).

Jo per exemple visc a la meva llar actual des de fa uns 7 mesos i tot i que, en principi, no agafo mai bosses (ni tan sols les biodegradables de la botiga ecològica), em trobo que en tenim dues bosses senceres plenes i una altra bossa amb els paquets de plàstic de cereals, llavors, etc. A més, tenim tan poc rebuig del contenidor groc que el baixem menys d’un cop al mes! I fem esforços a comprar tot el que ens és possible sense envasos i a granel (tot i que aquesta  associació no m’ho recomana) o, com a mínim, en els paquets més grans que ens és possible (com ara aquí).

Si jo que m’hi esforço tant tinc uns resultats tan poc satisfactoris, què podem fer? És clar que menys plàstics és millor que molts plàstics, però estic descobrint que hi ha una altra opció: gens de plàstics. Hi ha gent que decideix viure sense plàstic, o amb el mínim possible, i tot i que ara mateix per a mi no és 100% viable – i moltes de les alternatives són molt més cares-, si que em sembla un ideal a seguir, si volem evitar que el planeta sigui tot sencer un abocador. Tenen aquesta campanya que es diu Refuse, i sembla una iniciativa prou bona per a donar a conèixer aquest problema.

Algunes idees:

  • No posar la verdura en bosses a la fruiteria. Si s’hi neguen, canviar de botiga. En aquest sentit van bé els establiments que pesen a la caixa o els mercats
  • Portar les pròpies bosses reutilitzables quan anem a comprar, i portar-ne sempre una per si de cas
  • Rebutjar els productes sobreembalats i buscar aquells que van sense embalatge, o bé el tenen de material reutilitzable, realment reciclable o biodegradable
  • No menjar xiclets (mm plàstic amb aromes, sona deliciós, i queda fantàstic decorant les voreres de la ciutat)
  • Fer servir contenidors de vidre o metall per a conservar els aliments
  • No prendre refrescos o aigua embotellada en plàstic, i tenir una ampolla de vidre o metall per quan som fora de casa

Què en penseu d’aquest tema? El coneixeu? Us preucupa? Teniu idees o suggerències?

» Més idees en aquesta guia d’una tal Beth Terry i en aquest article d’una tal Joana Diaz, per exemple.

» Més informació a la web de l’organització “Plastic Polution Coalition”, aquesta xerrada sobre què passa amb els plàstics de l’artista Dianna Cohen i a la pel·lícula Addicted to plastic, per exemple també.

* Hi ha qui opina que el plàstic no es pot reciclar del tot, és a dir, que d’una ampolla de plàstic no se’n pot fer una altra, sinó que se’n poden fer productes de menys valor. Hi ha empreses i investigacions en el sentit de millorar aquest procés, però jo no puc evitar pensar, no seria millor que no fos necessari?

Anuncis

Probablement és una de les meves manies, però una cosa que em molesta és quan tenim moltes coses acumulades que no fem servir. Per exemple al rebost, sovint s’hi troben milions de potets i paquetets i vés a saber que un dia vas comprar per vés a  saber quina raó i allà es van quedar per sempre.

Em passa el mateix amb el típic lloc on s’acumulen les bosses, sigui un calaix, una altra bossa, o un dispositiu especialment dissenyat, i el volum de continguts del qual sempre va creixent, creixent, però mai no es buida.

Sí, és cert, les bosses de plàstic són molt pràctiques per a algunes coses, però, admetem-ho, mai no en necessitarem tantes com se solen acumular en totes les llars.

I això deixant de banda els efectes mediambientals provocats pels residus que generen i el consum de recursos que suposa la seva fabricació.

I trobarem que, en la majoria dels casos, la “necessitat” de bosses de plàstic es pot cobrir amb bosses de roba, que a més són més maques, resistents i, sobretot, reutilitzables.

A la botiga

Sempre acostumo a portar una bossa de roba o la mateixa bossa que porto és prou gran per a portar-hi gairebé qualsevol cosa. Quan estic pagant i veig que allarguen la mà cap a algun lloc on deuen tenir les bosses de plàstic, els dic que no vull la bossa, i de vegades fins m’ho agraeixen!

A la fruiteria

Un altre lloc on se solen adquirir enormes quantitats de bosses és a les fruiteries. Dues pomes, una bossa. Tres plàtans, una altra bossa. Quatre taronges… Jo ho fico tot suelto al cistell i quan arribo a la caixa ho vaig donant tot en grupets a la caixera.

A la maleta

Amb els anys, la quantitat de bosses de tela o d’altres materials reutilitzables que he anat acumulant també és considerable. Quan faig la maleta, en puc fer servir una per les sabates, una per la roba bruta, una per que no s’espatlli el llibre… I si s’embruta, sempre es pot rentar!

Un patró senzill

És molt fàcil!

  1. Agafeu un rectangle de tela que tingui

    • De llarg el doble que vulgeu que tingui la bossa d’alt, més uns 6 cm per a les vores i
    • d’ample un parell de pams

    I dues tires d’uns 4 dits d’ample i uns 50 cm de llarg.

  2. Doblegueu el rectangle pel centre, encarant el revés de la tela, i cosiu-ne els dos laterals, deixant 1,5 cm de marges (si sabeu de costura, podeu rematar les vores fent-hi una costura francesa, si no, amb una simple passada en ziga zaga aconseguirem que no es descusi).
  3. Amb la bossa del revés, doblegueu la cantonada inferior de manera que quedi un triangle partit pel centre per la costura, deixant dos angles de 45º a cada costat. Des del vèrtex de l’angle compteu uns 8 cm i cosiu perpendicular a la costura del lateral. Repetiu a l’altra cantonada.
  4. Fer la vora a la part superior.
  5. Per a les tires, doblegueu dues vegades els trossos de tela cap a dins en sentit longitudinal, planxeu per a que s’aguanti, i cosiu tot el perímetre. Les tires es poden reforçar amb alguna tela més consistent o fliselina (una tela especial que s’enganxa a la tela quan la planxes).
  6. Situeu les tires en la posició que sembli adequada (vigileu que no es creuin!), doblegar l’extrem cap a dins i cosir en forma de creu per a reforçar contra estrebades.

PS: Això d’escriure patrons és més difícil del que sembla! Ja repassaré aquestes instruccions i miraré d’afegir-hi il·lustracions. Digueu-me si us semblen prou clares i si ho heu provat!