You are currently browsing zaharamh’s articles.

No m’agrada gaire prendre medicaments de cap mena, però amb els anys he après que és millor que em prengui alguna cosa quan començo a tenir mal de cap o només farà que tornar-se més intens fins al punt que de vegades em pot durar un parell de dies (rarament). El mateix faig quan em ve la regla: tan bon punt noto que em comença a fer mal la panxa, em prenc una pastilla; si espero a veure si el mal es farà més intens passo una estona amb molt de dolor des del moment que finalment me la prenc fins que em fa efecte (i a més això em sol passar a l’hora de dormir, que suposo que es passa pitjor).

Doncs pel que fa al mal de panxa de la regla, volia comentar dues coses: des que faig servir la copa menstrual, he arribat a passar regles senceres (un parell de cops) sense haver-me de prendre res. No sé si això pot tenir-hi a veure, potser hi influeixen altres factors (com per exemple els canvis en l’alimentació), però ha coincidit.

Una altra cosa és que he descobert que una cosa que de fet suposo que “tothom sabem” va tan bé que no m’he hagut de prendre res els dos últims cops (i no per falta de dolor): una ampolla d’aigua calenta a la panxa!

Suposo que això no és una cosa que li vagi bé a tothom, ja que sóc conscient que hi ha dones que tenen dolors molt més forts que jo i durant més dies, però potser ho podeu provar (coneixent-vos, segur que ja ho heu fet algunes…).

(Ni per dir una cosa tan senzilla sóc capaç de ser una mica breu!)

Anuncis

Finalment, després de mesos de pensar-nos-hi (i gràcies a la T), hem aconseguit fer paper casolà!

Què ens caldrà

  • Marc de fer paper de dues peces
  • Dos cossis, un d’ells prou gran per ficar-hi el marc pla
  • Aigua
  • Restes de paper: si les seleccionem (només paper blanc, d’algun color…) podrem obtenir resultats més nets
  • Batedora o altra forma de triturar el paper
  • Esponja
  • Draps de cotó: una mica més grans que el marc de paper
  • Pinces d’estendre (i un lloc on fer-ho)

Materials necessaris i el paper dins la batedora.

Com fer-ho

   Primerament, si no tenim un marc el podem construir nosaltres. En necessitarem dos d’iguals, i s’ha de tenir en compte que la mida de l’interior del marc serà el del paper resultant. Un dels dos marcs el deixarem tal qual, a l’altre li clavarem o graparem un tros de tela mosquitera, tan tensa com puguem.

    En segon lloc deixarem el paper en remull (en un cossi, pot, palangana…) la nit anterior perquè es vagi desfent.

   Tercer, triturarem el paper amb una batedora (de mà és millor, em penso, però nosaltres hem fet servir la de got i ha anat prou bé: recordeu-vos, però, de rentar-la bé després de fer-ho! Millor no pensar en la quantitat de productes tòxics que porten el paper i la tinta….) (Òptim seria tenir una batedora dedicada exclusivament a usos no culinaris).

Comencem a fer paper: posem la pasta al cossi i formem el full de paper

   En quart lloc, omplirem el cossi gran (aquell on hi cap el marc) amb mig pam o un pam d’aigua neta i hi barrejarem una quantitat mitjana de pasta de paper. La quantitat de paper dependrà de la grandària del marc, i en aquest punt haurem de fer proves per a veure quins són els millors resultats. Però pensem que no hem de ficar-hi tota la pasta de cop ni res per l’estil! Seran quantitats més aviat petites, pensem que farem els fulls de paper d’un en un.

*Si esperem molta estona, el paper s’assenta al fons: remenarem l’aigua abans de ficar-hi el marc perquè la màxima quantitat de paper es trobi en suspensió.

Cinquè, agafarem el marc que té la mosquitera, el posarem pla i amb la mosquitera a la part superior i hi col·locarem l’altre marc a sobre (vegeu les imatges 5 i 6), i agafant-los com si en fossin un de sol ho ficarem al cossi de costat i després el traurem mantenint-lo horitzontal i deixant-lo escórrer una mica.

Sis, enretirarem el marc que hi ha sobre i li donarem la volta a sobre d’un dels draps, que ja teníem preparats a sobre la taula, de manera que la part on hi ha el full de paper i la mosquitera toquin directament el drap.

Posem el full sobre el drap i en treiem l'excès d'aigua

Setenament, farem tocs (sense fregar, que el paper es desfaria!) per la part de dins de la mosquitera amb l’esponja per anar-ne traient l’excés d’aigua. Repetirem durant un o dos minuts fins que deixem de treure’n quantitats considerables d’aigua.

El paper llest per estendre i estès

En vuitè lloc, aixecarem el marc i el paper hauria de quedar adherit al drap. Amb compte estendrem el drap per que s’assequi allà on ens vagi bé.

Nou, al cap d’algunes hores o al dia següent (en funció del clima i de l’època de l’any) el paper estarà sec i el podrem desenganxar del drap. Ajuntem tots els papers i premsem-los, per exemple amb diccionaris o algun llibre voluminós.

Altres consideracions

  • El paper obtingut no serà adequat per escriure-hi amb estris de tinta líquida com ara una ploma. Però va bé amb bolígraf i també per a altres manualitats…
  • En principi es pot barrejar alguna mena de cola a l’aigua del cossi gran per donar-li més consistència al paper, però encara no ho hem provat.
  • Si la mosquitera té els forats massa grans, aquests quedaran marcats en el paper.
  • Si triturem massa el paper, aquest serà massa fi i sortirà una cosa que seria difícil decidir si sembla més un tovalló o un mocador. (És el que ens va passar a nosaltres). (Com més el triturem més fi quedarà el paper).
  • Si fem massa pasta de paper (no podrem fer més fulls que draps i lloc per estendre tinguem ), la pasta que sobri es pot guardar dos o tres dies (diuen).

Ànims! És més fàcil del que sembla! Ja direu si ho heu provat…

(fotos de la T i de la Z, models C i T)

Tinc una preocupació. Bé, de fet en tinc unes quantes, però ara volia escriure sobre la meva preocupació pel que fa als plàstics. Fa anys i panys que si puc evito acceptar bosses quan vaig a comprar, com ja sabeu. Però a poc a poc tendeixo a buscar la forma de ser el màxim de coherent amb les meves idees, i això passa per tots els altres plàstics que ens envolten.

Residus de plàstic a la riba d'un llac

Residus de plàstic a la riba d’un llac

Perquè m’amoïna aquest assumpte? Bàsicament perquè molts dels usos que donem als plàstics em semblen innecessaris. Potser és còmode (per al fabricant, per al consumidor, per a qui?), però fer servir un material que seguirà al planeta quan nosaltres ja no hi siguem, si no és necessari, em sembla poc raonable.

Quan veig una persona de les que fiquen cada tipus de vegetal en una bossa de plàstic diferent i després tot plegat dins d’una altra em pregunto si són conscients del que això suposa o simplement tant els hi fa! Els sistemes de gestió d’escombraries són molt còmodes, però a quin preu? Out of sight, out of mind, diuen en anglès. Les nostres societats produeixen cada cop més i més escombraries, però en la nostra vida urbanita quotidiana això no vol dir res més que una visita extra als contenidors.

Què passa amb el plàstic després que el llencem a les escombraries? Especialment el plàstic d'”un sol ús”. Una (petita) part acaba reciclada*, però què passa amb la resta? En general, el plàstic és un material que es pot desintegrar fins a un cert punt, però no es degrada completament: es va fent miquetes que es quedaran durant segles en el medi ambient (encara que, amb sort, sigui en un abocador).

Jo per exemple visc a la meva llar actual des de fa uns 7 mesos i tot i que, en principi, no agafo mai bosses (ni tan sols les biodegradables de la botiga ecològica), em trobo que en tenim dues bosses senceres plenes i una altra bossa amb els paquets de plàstic de cereals, llavors, etc. A més, tenim tan poc rebuig del contenidor groc que el baixem menys d’un cop al mes! I fem esforços a comprar tot el que ens és possible sense envasos i a granel (tot i que aquesta  associació no m’ho recomana) o, com a mínim, en els paquets més grans que ens és possible (com ara aquí).

Si jo que m’hi esforço tant tinc uns resultats tan poc satisfactoris, què podem fer? És clar que menys plàstics és millor que molts plàstics, però estic descobrint que hi ha una altra opció: gens de plàstics. Hi ha gent que decideix viure sense plàstic, o amb el mínim possible, i tot i que ara mateix per a mi no és 100% viable – i moltes de les alternatives són molt més cares-, si que em sembla un ideal a seguir, si volem evitar que el planeta sigui tot sencer un abocador. Tenen aquesta campanya que es diu Refuse, i sembla una iniciativa prou bona per a donar a conèixer aquest problema.

Algunes idees:

  • No posar la verdura en bosses a la fruiteria. Si s’hi neguen, canviar de botiga. En aquest sentit van bé els establiments que pesen a la caixa o els mercats
  • Portar les pròpies bosses reutilitzables quan anem a comprar, i portar-ne sempre una per si de cas
  • Rebutjar els productes sobreembalats i buscar aquells que van sense embalatge, o bé el tenen de material reutilitzable, realment reciclable o biodegradable
  • No menjar xiclets (mm plàstic amb aromes, sona deliciós, i queda fantàstic decorant les voreres de la ciutat)
  • Fer servir contenidors de vidre o metall per a conservar els aliments
  • No prendre refrescos o aigua embotellada en plàstic, i tenir una ampolla de vidre o metall per quan som fora de casa

Què en penseu d’aquest tema? El coneixeu? Us preucupa? Teniu idees o suggerències?

» Més idees en aquesta guia d’una tal Beth Terry i en aquest article d’una tal Joana Diaz, per exemple.

» Més informació a la web de l’organització “Plastic Polution Coalition”, aquesta xerrada sobre què passa amb els plàstics de l’artista Dianna Cohen i a la pel·lícula Addicted to plastic, per exemple també.

* Hi ha qui opina que el plàstic no es pot reciclar del tot, és a dir, que d’una ampolla de plàstic no se’n pot fer una altra, sinó que se’n poden fer productes de menys valor. Hi ha empreses i investigacions en el sentit de millorar aquest procés, però jo no puc evitar pensar, no seria millor que no fos necessari?

Faig aquesta entrada que no acaba de coincidir amb els temes per als que vam crear aquest blog per respondre una pregunta que m’han fet recentment:

– Com puc fer-me amiga del teu blog perquè em sigui fàcil anar-lo mirant quan actualitzi el meu?

Potser us estic parlant d’una cosa que totes ja coneixeu, però potser us pot ser útil conéixer aquesta eina: RSS.
El web de l’Ajuntament de Barcelona ho explica força bé:

“L’RSS és un mètode fàcil de rebre alertes quan les pàgines web que preferiu publiquen un contingut nou. D’aquesta manera, en lloc de visitar una pàgina web per cercar noves notícies i trobar-vos que no hi ha hagut cap canvi, l’RSS us avisa de manera automàtica quan hi ha informació nova, i permet a més agrupar totes les fonts d’informació que us interessin per consultar-les des d’una única pantalla d’ordinador. “

Icona que ens mostrarà quan una pàgina web està disponible per a subscriure-s'hi via RSS

Icona que ens mostrarà quan una pàgina web està disponible per a subscriure-s'hi via RSS

Per a fer servir RSS i rebre els Feeds que ens interessin (hi ha altres protocols, com Atom, però és menys popular) es poden emprar diverses eines, anomenades “agregadors”, perquè agreguen tots els continguts dels llocs que nosaltres escollim en una mateixa llista. Us parlaré una mica de les que conec:

Eines Web:
És un servei que es troba a una pàgina web, com un webmail. Té l’avantatge que es pot consultar des de qualsevol ordinador. Jo només conec la de Google, però suposo que les altres també deuen estar prou bé:
Exemples: BlogLines.com, Google reader, My.Yahoo.com

Eines per l’Ordinador:
N’hi ha tant per Windows, per Mac com per Linux, en aquesta pàgina en tenen una selecció. Jo no en conec cap i crec que havent-hi altres opcions prefereixo no haver d’instal·lar encara més programes a l’ordinador!

Jo personalment el que faig servir és una extensió de Firefox, que és el navegador que faig servir principalment. N’hi ha moltes de diferents, però la que faig servir jo es diu Brief. Altres navegadors, per exemple Opera, tenen un sistema de suscripcions ja integrat.

Sigui com sigui, trobo que fer servir RSS és molt pràctic avui dia, quan pot ser que sovint topis amb blogs o webs que et semblin interessants i que potser t’agradaria anar-los seguint la pista, fent servir un d’aquests serveis ens estalviarem d’haver de visitar la pàgina per veure si hi ha alguna cosa nova. En el programa o aplicació agregadora que escollim anirem rebent les actualitzacions i podrem sempre escollir si les llegim o no i fins i tot anar esborrant blogs quan veiem que els continguts que tenen al cap i a la fi no ens semblen tan interessants!

Introducció a l'ús d'una màquina de cosirLa màquina Alfa de la Tau* / RocíoAprendre a cosir a màquina és força senzill, o com a mínim a fer servir la màquina. Evidentment que només llegint aquestes normes no podràs cosir perfectament, però sabràs allò que és imprescindible per a poder cosir sense trencar la màquina i sense preguntar-te tota l’estona: ara què?

Tot i això, l’únic imprescindible per a aprendre a cosir a màquina és fer-ho, així que si en tens una a mà, no tinguis por d’agafar un tros de tela i posar fil a l’agulla!

* NOTA: Aquestes indicacions estan basades en l’ús d’una màquina ALFALFA 1238, que ni tan sols és la de la foto. Per tant, és probable que en d’altres màquines també hi hagi diferències d’utilització!

Probablement és una de les meves manies, però una cosa que em molesta és quan tenim moltes coses acumulades que no fem servir. Per exemple al rebost, sovint s’hi troben milions de potets i paquetets i vés a saber que un dia vas comprar per vés a  saber quina raó i allà es van quedar per sempre.

Em passa el mateix amb el típic lloc on s’acumulen les bosses, sigui un calaix, una altra bossa, o un dispositiu especialment dissenyat, i el volum de continguts del qual sempre va creixent, creixent, però mai no es buida.

Sí, és cert, les bosses de plàstic són molt pràctiques per a algunes coses, però, admetem-ho, mai no en necessitarem tantes com se solen acumular en totes les llars.

I això deixant de banda els efectes mediambientals provocats pels residus que generen i el consum de recursos que suposa la seva fabricació.

I trobarem que, en la majoria dels casos, la “necessitat” de bosses de plàstic es pot cobrir amb bosses de roba, que a més són més maques, resistents i, sobretot, reutilitzables.

A la botiga

Sempre acostumo a portar una bossa de roba o la mateixa bossa que porto és prou gran per a portar-hi gairebé qualsevol cosa. Quan estic pagant i veig que allarguen la mà cap a algun lloc on deuen tenir les bosses de plàstic, els dic que no vull la bossa, i de vegades fins m’ho agraeixen!

A la fruiteria

Un altre lloc on se solen adquirir enormes quantitats de bosses és a les fruiteries. Dues pomes, una bossa. Tres plàtans, una altra bossa. Quatre taronges… Jo ho fico tot suelto al cistell i quan arribo a la caixa ho vaig donant tot en grupets a la caixera.

A la maleta

Amb els anys, la quantitat de bosses de tela o d’altres materials reutilitzables que he anat acumulant també és considerable. Quan faig la maleta, en puc fer servir una per les sabates, una per la roba bruta, una per que no s’espatlli el llibre… I si s’embruta, sempre es pot rentar!

Un patró senzill

És molt fàcil!

  1. Agafeu un rectangle de tela que tingui

    • De llarg el doble que vulgeu que tingui la bossa d’alt, més uns 6 cm per a les vores i
    • d’ample un parell de pams

    I dues tires d’uns 4 dits d’ample i uns 50 cm de llarg.

  2. Doblegueu el rectangle pel centre, encarant el revés de la tela, i cosiu-ne els dos laterals, deixant 1,5 cm de marges (si sabeu de costura, podeu rematar les vores fent-hi una costura francesa, si no, amb una simple passada en ziga zaga aconseguirem que no es descusi).
  3. Amb la bossa del revés, doblegueu la cantonada inferior de manera que quedi un triangle partit pel centre per la costura, deixant dos angles de 45º a cada costat. Des del vèrtex de l’angle compteu uns 8 cm i cosiu perpendicular a la costura del lateral. Repetiu a l’altra cantonada.
  4. Fer la vora a la part superior.
  5. Per a les tires, doblegueu dues vegades els trossos de tela cap a dins en sentit longitudinal, planxeu per a que s’aguanti, i cosiu tot el perímetre. Les tires es poden reforçar amb alguna tela més consistent o fliselina (una tela especial que s’enganxa a la tela quan la planxes).
  6. Situeu les tires en la posició que sembli adequada (vigileu que no es creuin!), doblegar l’extrem cap a dins i cosir en forma de creu per a reforçar contra estrebades.

PS: Això d’escriure patrons és més difícil del que sembla! Ja repassaré aquestes instruccions i miraré d’afegir-hi il·lustracions. Digueu-me si us semblen prou clares i si ho heu provat!

Una cosa que la Gina i jo vam aprendre a Valls i la Tau paral·lelament a Alemanya, és a preparar unes begudes molt bones amb flors.

Recepta 1
Pètals de rosa, suc de llimona, sucre i aigua. Ajuntar tots els ingredients dins una gerra. Deixar reposar i refrescar.

Recepta 2
Flors de saüc i aigua. Seguir el mateix procediment.