Tinc una preocupació. Bé, de fet en tinc unes quantes, però ara volia escriure sobre la meva preocupació pel que fa als plàstics. Fa anys i panys que si puc evito acceptar bosses quan vaig a comprar, com ja sabeu. Però a poc a poc tendeixo a buscar la forma de ser el màxim de coherent amb les meves idees, i això passa per tots els altres plàstics que ens envolten.

Residus de plàstic a la riba d'un llac

Residus de plàstic a la riba d’un llac

Perquè m’amoïna aquest assumpte? Bàsicament perquè molts dels usos que donem als plàstics em semblen innecessaris. Potser és còmode (per al fabricant, per al consumidor, per a qui?), però fer servir un material que seguirà al planeta quan nosaltres ja no hi siguem, si no és necessari, em sembla poc raonable.

Quan veig una persona de les que fiquen cada tipus de vegetal en una bossa de plàstic diferent i després tot plegat dins d’una altra em pregunto si són conscients del que això suposa o simplement tant els hi fa! Els sistemes de gestió d’escombraries són molt còmodes, però a quin preu? Out of sight, out of mind, diuen en anglès. Les nostres societats produeixen cada cop més i més escombraries, però en la nostra vida urbanita quotidiana això no vol dir res més que una visita extra als contenidors.

Què passa amb el plàstic després que el llencem a les escombraries? Especialment el plàstic d'”un sol ús”. Una (petita) part acaba reciclada*, però què passa amb la resta? En general, el plàstic és un material que es pot desintegrar fins a un cert punt, però no es degrada completament: es va fent miquetes que es quedaran durant segles en el medi ambient (encara que, amb sort, sigui en un abocador).

Jo per exemple visc a la meva llar actual des de fa uns 7 mesos i tot i que, en principi, no agafo mai bosses (ni tan sols les biodegradables de la botiga ecològica), em trobo que en tenim dues bosses senceres plenes i una altra bossa amb els paquets de plàstic de cereals, llavors, etc. A més, tenim tan poc rebuig del contenidor groc que el baixem menys d’un cop al mes! I fem esforços a comprar tot el que ens és possible sense envasos i a granel (tot i que aquesta  associació no m’ho recomana) o, com a mínim, en els paquets més grans que ens és possible (com ara aquí).

Si jo que m’hi esforço tant tinc uns resultats tan poc satisfactoris, què podem fer? És clar que menys plàstics és millor que molts plàstics, però estic descobrint que hi ha una altra opció: gens de plàstics. Hi ha gent que decideix viure sense plàstic, o amb el mínim possible, i tot i que ara mateix per a mi no és 100% viable – i moltes de les alternatives són molt més cares-, si que em sembla un ideal a seguir, si volem evitar que el planeta sigui tot sencer un abocador. Tenen aquesta campanya que es diu Refuse, i sembla una iniciativa prou bona per a donar a conèixer aquest problema.

Algunes idees:

  • No posar la verdura en bosses a la fruiteria. Si s’hi neguen, canviar de botiga. En aquest sentit van bé els establiments que pesen a la caixa o els mercats
  • Portar les pròpies bosses reutilitzables quan anem a comprar, i portar-ne sempre una per si de cas
  • Rebutjar els productes sobreembalats i buscar aquells que van sense embalatge, o bé el tenen de material reutilitzable, realment reciclable o biodegradable
  • No menjar xiclets (mm plàstic amb aromes, sona deliciós, i queda fantàstic decorant les voreres de la ciutat)
  • Fer servir contenidors de vidre o metall per a conservar els aliments
  • No prendre refrescos o aigua embotellada en plàstic, i tenir una ampolla de vidre o metall per quan som fora de casa

Què en penseu d’aquest tema? El coneixeu? Us preucupa? Teniu idees o suggerències?

» Més idees en aquesta guia d’una tal Beth Terry i en aquest article d’una tal Joana Diaz, per exemple.

» Més informació a la web de l’organització “Plastic Polution Coalition”, aquesta xerrada sobre què passa amb els plàstics de l’artista Dianna Cohen i a la pel·lícula Addicted to plastic, per exemple també.

* Hi ha qui opina que el plàstic no es pot reciclar del tot, és a dir, que d’una ampolla de plàstic no se’n pot fer una altra, sinó que se’n poden fer productes de menys valor. Hi ha empreses i investigacions en el sentit de millorar aquest procés, però jo no puc evitar pensar, no seria millor que no fos necessari?

Anuncis