Com puc seguir els blogs que m’interessen?

Faig aquesta entrada que no acaba de coincidir amb els temes per als que vam crear aquest blog per respondre una pregunta que m’han fet recentment:

- Com puc fer-me amiga del teu blog perquè em sigui fàcil anar-lo mirant quan actualitzi el meu?

Potser us estic parlant d’una cosa que totes ja coneixeu, però potser us pot ser útil conéixer aquesta eina: RSS.
El web de l’Ajuntament de Barcelona ho explica força bé:

“L’RSS és un mètode fàcil de rebre alertes quan les pàgines web que preferiu publiquen un contingut nou. D’aquesta manera, en lloc de visitar una pàgina web per cercar noves notícies i trobar-vos que no hi ha hagut cap canvi, l’RSS us avisa de manera automàtica quan hi ha informació nova, i permet a més agrupar totes les fonts d’informació que us interessin per consultar-les des d’una única pantalla d’ordinador. “

Icona que ens mostrarà quan una pàgina web està disponible per a subscriure-s'hi via RSS

Per a fer servir RSS i rebre els Feeds que ens interessin (hi ha altres protocols, com Atom, però és menys popular) es poden emprar diverses eines, anomenades “agregadors”, perquè agreguen tots els continguts dels llocs que nosaltres escollim en una mateixa llista. Us parlaré una mica de les que conec:

Eines Web:
És un servei que es troba a una pàgina web, com un webmail. Té l’avantatge que es pot consultar des de qualsevol ordinador. Jo només conec la de Google, però suposo que les altres també deuen estar prou bé:
Exemples: BlogLines.com, Google reader, My.Yahoo.com

Eines per l’Ordinador:
N’hi ha tant per Windows, per Mac com per Linux, en aquesta pàgina en tenen una selecció. Jo no en conec cap i crec que havent-hi altres opcions prefereixo no haver d’instal·lar encara més programes a l’ordinador!

Jo personalment el que faig servir és una extensió de Firefox, que és el navegador que faig servir principalment. N’hi ha moltes de diferents, però la que faig servir jo es diu Brief. Altres navegadors, per exemple Opera, tenen un sistema de suscripcions ja integrat.

Sigui com sigui, trobo que fer servir RSS és molt pràctic avui dia, quan pot ser que sovint topis amb blogs o webs que et semblin interessants i que potser t’agradaria anar-los seguint la pista, fent servir un d’aquests serveis ens estalviarem d’haver de visitar la pàgina per veure si hi ha alguna cosa nova. En el programa o aplicació agregadora que escollim anirem rebent les actualitzacions i podrem sempre escollir si les llegim o no i fins i tot anar esborrant blogs quan veiem que els continguts que tenen al cap i a la fi no ens semblen tan interessants!

Curs de costura a màquina

Aprendre a cosir a màquina és força senzill, o com a mínim a fer servir la màquina. Evidentment que només llegint aquestes normes no podràs cosir perfectament, però sabràs allò que és imprescindible per a poder cosir sense trencar la màquina i sense preguntar-te tota l’estona: ara què?

Tot i això, l’únic imprescindible per a aprendre a cosir a màquina és fer-ho, així que si en tens una a mà, no tinguis por d’agafar un tros de tela i posar fil a l’agulla!

* NOTA: Aquestes indicacions estan basades en l’ús d’una màquina ALFALFA 1238, que ni tan sols és la de la foto. Per tant, és probable que en d’altres màquines també hi hagi diferències d’utilització!

Iogurt amb cassola i manta

L’Anna V ens ha fet arribar la seva recepta de “Iogurt amb cassola i manta”. Sembla molt interessant i ja tinc ganes de provar a veure si em surt! Aqui teniu:

“Es necessita:

-un litre de llet que pot ser sencera o semi (amb desnatada no queda bé)

-un iogurt natural de veritat, dels “bons”: de la Fageda, de vidre de Danone…

-una olla (on hi càpiga 1L de líquid)

-una manta gruixuda

Es fa:

S’escalfa el litre de llet a l’olla. S’ha d’escalfar fins que comenci a sortir fum. Si ens hem passat (i ha bullit…), s’haurà de refredar bastant, fins que surti poc fum. En aquest moment de poc fum es posa el iogurt a la llet i es remena perquè s’escampi bé. Es tapa l’olla i s’embolcalla dins la manta S’ha de deixar reposar unes 8h aprox (si són menys no funciona, si són més no passa res) i l’endemà s’ha fet màgia i dins l’olla hi ha iogurt!

Extra: per a fer més iogurt, podem reutilitzar el nostre propi iogurt. Però no sé per què, arriba un moment que el iogurt resultant queda massa líquid i no queda bo. Per això sempre de tant en tant haurem de comprar iogurts al super…” 

Que gaudiu del vostre iogurt de cassola i manta! I si voleu dir “nomes una cosa” en materia de consum alternatiu i similars, no dubteu en fer-nos-la arribar!

Xampú natural i senzill: un minut, dos ingredients

L’altre dia estavem de visita al museu Skansen d’Hongria. És un “open air museum” on hi van reconstruint granges, cases i altres edificis portats de tots els racons del país per tal de salvar el partimoni.

 Davant d’una de les cases hi havia un jardí de plantes aromatiques i vam posar-nos a parlar amb la noia que el custodiava. Vam tenir una conversa molt interessant sobre plantes i remeis naturals i abans de marxar ens va dir que la seva sogra sempre es rentava el cabell amb rovell d’ou i suc de llimona i que tenia sempre la cabellera bonica i lluent… aixo em va interessar!

El tema dels cabells és fascinant; saber com i cada quan les diferents cultures se’l renten o se’l pentinen, així com anar descobrint algunes informacions desagradables sobre els xampús amb els que normalment ens rentem el cap, que contenen químics sembla que no gaire beneficionos… 

Sigui com sigui, quan vaig arribar a casa ho vaig provar i fa un mes que no faig servir altra cosa! Va super bé i renta perfectament els cabells sense eliminar totalment el greix de la pell i per tant mantenint l’equilibiri natural de la zona.

Ingredients:

- Un o dos rovells d’ou i un raig de suc de llimona, si pot ser ben colat perque no tenir polpa a la mescla.

Instruccions d’ús:

1. Mescleu-ho tot en un bol o plat fondo i aneu aplicant-ho al cap per zones, perque com que no fara escuma aquesta és la manera de distribuir-ho bé.

2. Feu un bon massatge d’uns minuts per tot el cuir cabellut i allargueu-ho també cap a les puntes al final.

3. Esbandiu-vos bé el cabell i si voleu i heu deixat mescla feu una segona rentada.

Consell: Si podeu i preferiu no fer servir condicionador podeu pentinar-vos bé la cabellera abans de la rentada i així tindreu pocs nusos en acabar.

Quan us esbandiu el cabell tindreu una sorpresa perque veureu que l’aigua que surt fa escuma! Pot ser que el greix de l’ou reaccioni amb el suc de llimona igual que l’oli o greix animal que utilitzem en fer sabó reacciona amb la sosa caustica? Pot ser que es produeixi la reacció química de la saponificació? Sembla que posar ou alé cabell l’hagi d’embrutar pero proveu-ho algunes vegades i us sorprendreu dels resultats!

No vull bossa, gràcies.

Probablement és una de les meves manies, però una cosa que em molesta és quan tenim moltes coses acumulades que no fem servir. Per exemple al rebost, sovint s’hi troben milions de potets i paquetets i vés a saber que un dia vas comprar per vés a  saber quina raó i allà es van quedar per sempre.

Em passa el mateix amb el típic lloc on s’acumulen les bosses, sigui un calaix, una altra bossa, o un dispositiu especialment dissenyat, i el volum de continguts del qual sempre va creixent, creixent, però mai no es buida.

Sí, és cert, les bosses de plàstic són molt pràctiques per a algunes coses, però, admetem-ho, mai no en necessitarem tantes com se solen acumular en totes les llars.

I això deixant de banda els efectes mediambientals provocats pels residus que generen i el consum de recursos que suposa la seva fabricació.

I trobarem que, en la majoria dels casos, la “necessitat” de bosses de plàstic es pot cobrir amb bosses de roba, que a més són més maques, resistents i, sobretot, reutilitzables.

A la botiga

Sempre acostumo a portar una bossa de roba o la mateixa bossa que porto és prou gran per a portar-hi gairebé qualsevol cosa. Quan estic pagant i veig que allarguen la mà cap a algun lloc on deuen tenir les bosses de plàstic, els dic que no vull la bossa, i de vegades fins m’ho agraeixen!

A la fruiteria

Un altre lloc on se solen adquirir enormes quantitats de bosses és a les fruiteries. Dues pomes, una bossa. Tres plàtans, una altra bossa. Quatre taronges… Jo ho fico tot suelto al cistell i quan arribo a la caixa ho vaig donant tot en grupets a la caixera.

A la maleta

Amb els anys, la quantitat de bosses de tela o d’altres materials reutilitzables que he anat acumulant també és considerable. Quan faig la maleta, en puc fer servir una per les sabates, una per la roba bruta, una per que no s’espatlli el llibre… I si s’embruta, sempre es pot rentar!

Un patró senzill

És molt fàcil!

1. Agafeu un rectangle de tela que tingui
   
   • De llarg el doble que vulgeu que tingui la bossa d’alt, més uns 6 cm per a les vores i
   • d’ample un parell de pams

   I dues tires d’uns 4 dits d’ample i uns 50 cm de llarg.

2. Doblegueu el rectangle pel centre, encarant el revés de la tela, i cosiu-ne els dos laterals, deixant 1,5 cm de marges (si sabeu de costura, podeu rematar les vores fent-hi una costura francesa, si no, amb una simple passada en ziga zaga aconseguirem que no es descusi).
3. Amb la bossa del revés, doblegueu la cantonada inferior de manera que quedi un triangle partit pel centre per la costura, deixant dos angles de 45º a cada costat. Des del vèrtex de l’angle compteu uns 8 cm i cosiu perpendicular a la costura del lateral. Repetiu a l’altra cantonada.
4. Fer la vora a la part superior.
5. Per a les tires, doblegueu dues vegades els trossos de tela cap a dins en sentit longitudinal, planxeu per a que s’aguanti, i cosiu tot el perímetre. Les tires es poden reforçar amb alguna tela més consistent o fliselina (una tela especial que s’enganxa a la tela quan la planxes).
6. Situeu les tires en la posició que sembli adequada (vigileu que no es creuin!), doblegar l’extrem cap a dins i cosir en forma de creu per a reforçar contra estrebades.

PS: Això d’escriure patrons és més difícil del que sembla! Ja repassaré aquestes instruccions i miraré d’afegir-hi il·lustracions. Digueu-me si us semblen prou clares i si ho heu provat!

Begudes refrescants

Una cosa que la Gina i jo vam aprendre a Valls i la Tau paral·lelament a Alemanya, és a preparar unes begudes molt bones amb flors.

Recepta 1
Pètals de rosa, suc de llimona, sucre i aigua. Ajuntar tots els ingredients dins una gerra. Deixar reposar i refrescar.

Recepta 2
Flors de saüc i aigua. Seguir el mateix procediment.

Mocador de veritat VS Kleenex

M’agradaria convidar-vos a donar-li una oportunitat al classic mocador de tela i us oblideu del kleenex. En primer lloc el vostre nas us ho agraira perque els mocadors de roba rarament irriten (fins i tot quan tenim una font per nas, ho tinc comprovat!) i no porten quimics blanquejadors.  Per altra banda, es molt mes ecologic perque no l’hem de llancar a les escombaries sino rentar cada uns certs usos (tot i que  dura molt mes que un kleenex). Finalment es molt mes personal perque podem triar el material, mida, colors i fins i tot personalitzar-lo.  Sobre la questio de guardar-se els mocs a la butxaca hi ha qui ho troba terrible. Jo crec que no passa res sempre i quan anem rentant-los sovint… itambe les mans. Els mocadors d’un sol us son un invent mes per fer-nos consumir i generar residus innecessaris. No trobeu?

que aixi sigui

He creat aquest blog per expressar-me en xarxa. Que aixi sigui.